Inconvenients de la dessalinització
En el procés
d'extracció de la sal de l'aigua de mar es produeixen residus
salins que, una vegada abocats al mar, perjudiquen la flora marina a
causa de l'augment de la salinitat de les aigües.
Les complexes
instal.lacions d'osmosi inversa requereixen un gran consum
d'electricitat.
Les dessalinitzadores
s'instal.larien en llocs no ocupats per les urbanitzacions
turístiques.
Com a fàbriques que
són, tenen una vida limitada.
L'aigua dessalada,
segons sembla, podria perjudicar l'agricultura. Els cítrics, per
exemple, tan abundants a la zona de València i Múrcia, són molt
sensibles als minerals que conté l'aigua dessalada.
Caldria executar obres d'infraestructura noves i
costoses per a traslladar l'aigua dessalada a les zones on és
necessària.
Avantatges de la dessalinització
Segons algunes fonts,
suposa el 3% d'ocupació de terreny i el 3% de desplaçament de
terres enfront del transvasament de l'Ebre previst en la Llei de Pla
Hidrològic Nacional (PHN), ja derogat.
El sistema de
dessalinització consumiria un 30% menys d'energia que la requerida
per a traslladar l'aigua de l'Ebre a Catalunya, la Comunitat
Valenciana, Múrcia i Almeria.
Podrien utilitzar-se energies renovables per al
funcionament de les dessaladores, atès que en nombroses zones del
sud i l'est del país, el sol i/o el vent abunden.
Consells dels experts
Els investigadors del Centre d´Estudis Avançats de
Blanes - CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques)
informen d'una sèrie de mesures que caldria tenir en compte:
La localització de
les dessalinitzadores hauria de ser en zones on l'impacte sobre les
comunitats bentòniques siga mínim (abocar preferentment els
residus en fons sense vegetació). És important evitar badies
tancades i sistemes de gran valor ecològic, com ara les praderies
d'angiospermes marines.
Els abocaments de
salmorres, caldrà situar-los en zones d'hidrodinamisme mitjà o
elevat, que facilite la dispersió de la sal vessada al mar.
Han d'evitar-se
canvis que puguen afectar els processos de sedimentació.
Cal intentar que
l'aigua d'origen siga de bona qualitat per a minimitzar el
tractament químic posterior.
S'ha d'investigar els
diferents aspectes d'impacte de salmorres al litoral. Són
necessaris estudis de l'impacte de cada element de l'abocament per
separat i també de les seues possibles interaccions.
Caldria establir els límits de tolerància de
les distintes comunitats bentòniques mediterrànies que poden
veure's afectades pels abocaments.