- Què s’entén per «desertització»?. Quines són les causes que donen lloc a la desertització?. Per què no totes les àrees tenen el mateix perill de desertització?. Quines diferències hi ha entre desertització i desertificació?
- Enumereu les raons per les quals a la regió mediterrània es troben zones sotmeses a una progressiva desertització.
- Què s’entén per «sòl»? Expliqueu de forma sintètica com s’origina el sòl. De forma raonada indiqueu les diferents causes determinants del procés de salinització d’un sòl i la seva problemàtica.
- Doneu raons, fins a un màxim de cinc, per aturar l’increment de la superfície mundial dedicada a conreus, i altres raons, també fins a un màxim de cinc, per justificar-ne el manteniment.
- Proposeu una sèrie de mesures de tipus comunitari que puguin ser seguides pels ciutadans a fi de reduir o, si fos possible, eliminar els problemes derivats de l’erosió dels sòls.
- Expliqueu el concepte de «desforestació», raonant els principals motius pels quals es pot produir. Comenteu de forma raonada la problemàtica mediambiental que representa.
- Què s’entén per problema ambiental?. I per impacte ambiental?. Assenyala les diferencies entre els dos conceptes fent us d’exemples.
- En un ecosistema, o en un dels nivells tròfics que el componen, parlem de producció bruta, neta i productivitat. Defineix aquests conceptes i cita les dades que es necessitarien per a fer la seva avaluació de manera quantitativa.
- Xarxes i cadenes tròfiques són dos importants aspectes del flux d’energia en els ecosistemes. Precisa las diferències entre ambdós conceptes i comenta un exemple de cadascun d’ells.
- TEMA: CARTA MUNDIAL DE LA NATURALEZA
“Article 11. Es controlaran les activitats que poden tenir conseqüències sobre la natura i s’utilitzaran les millors tècniques disponibles que redueixen al mínim el perill greu per al medi i altres efectes perjudicials: en particular: la agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca s’adaptaran a les característiques i possibilitats naturals de les zones corresponents”.
(Carta de les Nacions Unides, 1982)
a) Cita alguns dels problemes generats sobre ecosistemes naturals per la introducció de tècniques agrícoles intensives.
b) Explica la relació entre l’explotació forestal i l’equilibri dels boscos naturals.
c) Quines conseqüències han tingut per a la fertilitat dels sòls las tècniques intensives?. Hi ha altres factors que intervinguin?
- En una cadena tròfica el flux d’energia és unidireccional, però per quina causa les quantitats de nutrients energètics de què disposa cada baula de la cadena són decreixents?. Justifica’l amb un exemple.
- Una successió ecològica és un procés dinàmic resultant de la interacció de factors biòtics i abiòtics en el temps que dona lloc a la formació d’un ecosistema complex i estable (Sutton y Harmon). Quins canvis se van presentant en els ecosistemes a mesura que transcorren les successions?. Dona un exemple de successió i d’ecosistema complex i justifica’l.
- Comentau breument, tot descrivint el gràfic següent, els aspectes referents a la mortalitat i supervivència dels tres tipus (I, II i III) de poblacions representades al gràfic. Indicau algun exemple d’organismes que es correspongui amb cadascun dels tipus representats.
«El tràfic d’animals salvatges va agafant proporcions esfereïdores, malgrat els instruments legals de què la majoria de països s’han dotat en els darrers anys. Es tracta d’un veritable contraband de milions d’ocells, rèptils, mamífers, peixos, etc., procedents majoritàriament de països tropicals i, doncs, més o menys subdesenvolupats, que obtenen d’aquest tràfic, inconfessable però molt real, una part de les divises que necessiten.
»No es tracta únicament, com hom podia pensar a primer cop d’ull, del comerç soterrat de grans animals destinats als parcs zoològics, als circs o als parcs safari d’arreu de tot el món. Aquest tràfic existeix, però és minoritari: és difícil fer passar d’amagat un tigre, un elefant o un dofí. Les espècies que pateixen aquestes exportacions en massa i il·legals són normalment petits ocells acolorits, animals de companyia de pèl i escata (micos, serps, tortugues, etc.), peixos de colors bigarrats o transparents, espècies la majoria de les quals es troben greument amenaçades per aquest i altres perills i que es veuen abocades, en un terme molt curt, a l’extinció.»
(Adaptat de Joan Domènec Ros, La nostra ecologia de cada dia)
1. Explicau el concepte de «biodiversitat». Indicau la importància que té el manteniment de la biodiversitat i explicau de quina forma la temàtica tractada en el text pot influir sobre la biodiversitat. Posau exemples concrets de conservació d’espècies i ecosistemes a les Balears.
2. Donau raons, no més de cinc, per oposar-vos totalment al tràfic d’animals salvatges a què fa referència el text i d’altres, també no més de cinc, per justificar aquest tràfic.
3. Utilitzant la informació aportada pel text i els vostres propis coneixements, explicau una seqüència de repercussions en cadena derivades de, com s’apunta en el text, l’extinció d’una o més espècies d’un ecosistema.
4. Proposau una sèrie de mesures de tipus comunitari que puguin ser seguides pels ciutadans a l’objecte de reduir o, si fos possible, eliminar els problemes associats al tràfic d’espècies exòtiques.
5. Els ecosistemes es caracteritzen per la seva capacitat d’autoregulació i estabilitat. Explicau què enteneu per ecosistema i raonau per què en un ecosistema poden tenir lloc alteracions profundes com les derivades de la contaminació.
6. A continuació te proposem un model conjunt amb diverses relacions establertes entre els individus de la comunitat d’un alzinar de Doñana.
a) Escriu el tipus de relació establerta entre cada dos individus d’aquest ecosistema.
b) Enumera que ocorreria amb la resta d’éssers vius si s’extingís el linx. Posa altre exemple que impliqui modificació i explica’l.
c) Per què és tan perillós modificar una de les variables d’aquest model?
